Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explica labans, el durant i el després de lesdeveniment cabdal que és al centre daquest llibre: ladopció del seu fill Noè. Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre ladopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, només partint de lexperiència radical i trasbalsadora que en qualsevol cas implica el fet dadoptar una criatura. I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt duna nova adopció, lAda, pot mirar enrere i completar el cercle
que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu fill adoptat, en un llibre universal. «A la fi del llibre em retrobaré amb el lector en aquest temps present. Però al bell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabia gairebé res de ladopció i només em veia en cor dexpressar, en veu alta, les pors que mhavien atenallat, els dubtes que mhavien torturat, les il·lusions que mhavien empès. Una mare i un fill, una història damor la gramàtica de la qual vàrem anar inventant a mesura que anàvem compartint la vida.» Pilar Rahola
